Què necessito preparar per encarregar un catàleg?

Tens productes o serveis per presentar i necessites un catàleg. Potser ja disposes de fotografies, una llista de referències i alguns textos. Però el material és en carpetes diferents, hi ha dades pendents i encara no saps quantes pàgines faran falta.

No cal arribar a la primera conversa amb el catàleg resolt. Sí que convé saber què vols aconseguir, què tens disponible i què s’haurà de preparar. Explico com organitzaria aquest punt de partida perquè el disseny es pugui construir sobre informació fiable i el pressupost reflecteixi la feina real.

Publicacions i llibres impresos disposats sobre una taula.
Diverses publicacions impreses. Barkeep49 / Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0.

Definir per a qui és i què ha de permetre fer

Abans de decidir el format, cal definir la funció del catàleg. Ha d’ajudar un comercial a presentar una gamma? Permetre que un distribuïdor compari referències? Mostrar acabats? O explicar serveis a algú que encara no coneix l’empresa?

Un catàleg de consulta necessita localitzar i comparar informació amb facilitat. Una peça de presentació pot dedicar més espai a explicar el context i mostrar aplicacions. Aquests objectius poden conviure, però cal establir quin és el principal.

També convé decidir com arribarà al lector: en una reunió, en una fira, per correu, des del web o al mòbil. Imprimir mil exemplars i preparar un PDF per enviar són decisions de distribució que condicionen la mida, el pes, la navegació i el cost.

Coberta del catàleg IKEA 2021 del Canadà, amb un dormitori i un preu destacat sobre la fotografia.
Catàleg IKEA 2021, Canadà. La coberta combina una escena d’ús, la marca i un preu destacat. Imatge: IKEA Museum. Font i context.

En aquesta coberta, la fotografia ofereix context i el preu introdueix la lectura comercial. És un exemple de jerarquia: no tots els elements tenen el mateix protagonisme.


Preparar un brífing que permeti pressupostar

El pressupost depèn tant del material disponible com de la quantitat de pàgines. Maquetar contingut revisat és una feina diferent de redactar textos, classificar productes, retocar fotografies i resoldre informació contradictòria.

Prepararia un document breu amb el públic, l’objectiu, els canals de distribució, el nombre aproximat de productes o serveis, els idiomes, la data de lliurament i el pressupost orientatiu. Si s’ha d’imprimir, hi afegiria la tirada estimada i el lloc on s’han de rebre els exemplars.

Les referències visuals ajuden si expliques què t’interessa de cadascuna: la claredat de les fitxes, la mida de les fotografies o l’organització de l’índex. No cal copiar una publicació per aprofitar-ne un criteri. Si encara no saps quantes pàgines necessites, es pot estimar a partir d’una mostra representativa del contingut.

Taula de treball amb un catàleg IKEA, notes adhesives, mostres de teixit, llapis i tisores.
Taula de treball d’IKEA amb catàleg, anotacions i mostres. El material documenta la preparació editorial. Imatge: IKEA Museum. Font i context.

Una única base de dades per als productes

Quan hi ha moltes referències, recomano preparar un full de càlcul amb una fila per producte o variant i columnes consistents. La informació ha de tenir una font mestra, amb una persona responsable de validar-la.

Els camps dependran del sector: codi, nom, família, descripció breu, dimensions amb unitats, materials, acabats, compatibilitats, preu si s’hi publica i nom de l’arxiu fotogràfic. Cal distingir una dada pendent d’un camp que no correspon. Una casella buida no explica per què falta informació.

Per exemple, una referència fictícia com CAD-014 podria relacionar-se amb CAD-014-frontal.jpg i CAD-014-detall.jpg. El codi estable permet vincular les imatges sense dependre de noms com «foto bona» o «cadira nova». Si hi ha diverses variants, han de quedar identificades.

En un catàleg de serveis, faria la mateixa feina d’ordenació: nom, a qui s’adreça, necessitat que resol, què inclou i quin és el següent pas. En tots dos casos, convé decidir l’ordre de les famílies i quina informació necessita realment el lector per comparar.

Captura de LibreOffice Calc amb un full de càlcul organitzat en files i columnes.
Un full de càlcul permet mantenir una base de dades coherent de productes i variants. Font: Wikimedia Commons (CC0).

Textos revisats abans d’estendre la maquetació

Els textos condicionen l’espai i la jerarquia de la pàgina. Afegir després un paràgraf a cada producte pot obligar a modificar les fitxes, redistribuir imatges i augmentar la paginació.

Convé lliurar els textos en un format editable, amb títols i apartats identificats. Cal acordar qui redacta, corregeix i tradueix. La maquetació no incorpora automàticament aquests serveis, i una revisió visual no substitueix la validació tècnica de les característiques d’un producte.

Si hi ha preus, defineix com es presentaran, quines condicions els acompanyaran i durant quant temps seran vigents. Si canvien sovint, pot ser més pràctic separar la tarifa del catàleg. En projectes multilingües, cal preveure que les traduccions poden ocupar espais diferents.

Es pot començar amb una mostra per definir l’estil, però abans de maquetar tot el document convé fixar una versió de contingut validada. Els canvis posteriors s’han de registrar i valorar segons el seu impacte.

Captura real de les aplicacions LibreOffice Writer, Calc, Impress i Draw.
Els continguts editables i estructurats faciliten la revisió abans de maquetar. Font: Wikimedia Commons.

Fotografies originals i adequades a la mida final

Envia els arxius originals disponibles, no captures de pantalla ni imatges extretes d’un document si existeix una versió millor. És útil que les fotos tinguin noms coherents, productes identificats i un criteri similar d’enquadrament, llum i fons.

Per a impressió, Adobe pren els 300 píxels per polzada a la mida final com a referència habitual de qualitat. No és una exigència universal: la resolució necessària depèn del procés i de la distància de lectura. El que importa és la resolució efectiva un cop col·locada la imatge.

Una fotografia de 1.200 píxels d’amplada dona aproximadament 10,2 cm a 300 ppp. Si l’amplies fins a 20 cm, queda al voltant de 152 ppp. Canviar només el valor de resolució del fitxer no crea el detall que falta; ampliar-la amb programari tampoc garanteix una representació fidel del producte.

Equip de producció amb càmera i materials en un interior preparat per a una sessió d’IKEA.
Producció fotogràfica d’IKEA: càmera, escena i equip de treball. Les imatges del catàleg requereixen preparació. Font: IKEA Museum. Font i context.

Convé acordar si cal una sessió fotogràfica, retoc, retall de fons o imatges de detall. També has de disposar dels permisos d’ús necessaris. Una foto trobada a internet o facilitada per un proveïdor no s’ha de donar per autoritzada per a qualsevol publicació.

Els logotips, esquemes i icones s’han d’aportar preferentment en format vectorial quan existeixi l’original. Per al color, lliura els arxius amb el seu perfil disponible i deixa que el professional prepari la sortida segons les condicions de producció.


Distingir les imatges que expliquen de les que identifiquen

Una fotografia de producte ha de permetre reconèixer la referència i veure’n les característiques. Una imatge d’ambient ajuda a entendre l’escala, la combinació o l’ús. Les dues poden ser útils, però no resolen la mateixa necessitat.

En aquest interior del catàleg IKEA de 1962, els mobles es mostren relacionats dins d’un espai. La imatge explica un conjunt; una fitxa individual hauria d’aportar les dades que aquesta escena no permet consultar.

Pàgina del catàleg IKEA de 1962 amb un saló menjador complet, en tons blaus i fusta.
Interior del catàleg IKEA de 1962. L’escena relaciona els productes i n’explica l’ús conjunt. Imatge: IKEA Museum. Font i context.

Si el catàleg necessita les dues lectures, cal preparar les dues classes de material. No és eficient reservar mitja pàgina per a una foto d’ambient i descobrir al final que només disposem d’una imatge petita de producte sobre fons blanc.


Identitat visual, estructura i pàgina de mostra

El dissenyador necessita el logotip, les versions disponibles i les directrius de marca: colors, tipografia, recursos gràfics i criteris d’ús. Si no existeix un manual, cal identificar què s’haurà de definir per donar coherència a la publicació.

Abans de maquetar totes les pàgines, convé validar una mostra que inclogui els casos difícils. Triaria una fitxa senzilla, una amb molta informació i una pàgina amb una taula o diverses variants. Una mostra amb contingut ideal pot amagar problemes que apareixeran després.

La retícula estableix marges, columnes i alineacions per ordenar textos i imatges. En el diagrama del manual de la NASA es veu el pas del format buit a l’organització de continguts. Aquesta estructura permet repetir criteris sense haver de fer totes les pàgines idèntiques.

Tres esquemes d’una doble pàgina: format buit, retícula i distribució de text i imatges.
Del format a la retícula i als continguts. Esquema editorial del manual de la NASA (1976), aplicable com a principi de composició. Consulta el document original.

La prova s’ha de revisar a mida real: cos del text, llargada de les línies, contrast, llegendes i facilitat per comparar dades. En pantalla, el zoom pot fer que una lletra massa petita sembli perfectament llegible.


Acordar la producció abans de tancar el disseny

El format, el paper i l’enquadernació condicionen la maquetació. Cal acordar-los amb la impremta abans de donar per definitiva la paginació, juntament amb la tirada, els acabats, les proves i el termini de producció.

En un catàleg grapat amb fulls plegats, el recompte es planteja habitualment en múltiples de quatre pàgines. Altres enquadernacions tenen condicionants diferents. Cal concretar també com es compten les cobertes; no convé aplicar una regla única a qualsevol publicació.

El sagnat és l’extensió de les imatges o els fons més enllà de la línia de tall per evitar filets blancs després del guillotinat, tal com explica la documentació d’Adobe. La quantitat necessària, els marges de seguretat i les marques s’han de confirmar amb el proveïdor.

El PDF d’impressió s’ha d’exportar segons les especificacions acordades: perfil de color, estàndard PDF si es demana i tractament de les imatges. Per a distribució digital, prepararia una versió adequada al canal, amb pes controlat, text seleccionable i enllaços útils. Si cal accessibilitat, s’han de preveure l’ordre de lectura, les etiquetes i els textos alternatius.

Imatge documental d'una premsa òfset en un taller de producció editorial.
Producció editorial en una premsa òfset. Font: Newberry Library, via Wikimedia Commons.

Revisions, comprovació tècnica i aprovació final

Designaria una persona per recopilar les correccions i retornar una única resposta per ronda, preferentment anotada sobre el PDF. Validar un catàleg implica comprovar tant la informació com la preparació tècnica.

El client ha de revisar referències, preus, descripcions, contactes i altres dades del negoci. El dissenyador ha de comprovar la composició i la sortida tècnica acordada. La comprovació preliminar d’InDesign, configurada adequadament, ajuda a detectar fonts o vincles problemàtics, text desbordat i imatges amb resolució insuficient. No sap, però, si el preu d’un producte és correcte.

Abans d’autoritzar la impressió, cal revisar el PDF final i les proves pactades. Un PDF en una pantalla qualsevol no és una prova contractual de color. També convé deixar constància de la versió aprovada i reservar temps per a producció i transport: la data d’enviar a impremta no és la data de rebre els exemplars.

Fotografia d'una carta de control de color utilitzada en processos d'impressió.
El control del color forma part de les comprovacions tècniques de la impressió. Font: Wikimedia Commons.

La llista que prepararia per començar

Per a la primera conversa no necessites haver resolt totes les decisions tècniques. Una carpeta ben organitzada i les mancances identificades ja permeten definir millor l’encàrrec.

  • Brífing amb objectiu, públic, distribució, idiomes, termini i pressupost orientatiu.
  • Llistat mestre de productes o serveis, amb codis, famílies i dades validades.
  • Textos editables i estat de revisió o traducció clarament indicat.
  • Fotografies originals identificades, logotips vectorials i permisos d’ús.
  • Manual de marca o materials existents que serveixin de referència.
  • Estimació de tirada i necessitats de format, paper i enquadernació, si s’imprimeix.
  • Persona responsable de les validacions i relació de continguts encara pendents.

En el pressupost deixaria separat què inclou la maquetació i què correspon a redacció, fotografia, traducció, retoc, impressió o actualitzacions futures. Si es lliuren els editables, també cal acordar-ne l’organització i les dependències: empaquetar un projecte d’InDesign ajuda a reunir recursos, però les fonts només es poden compartir quan la llicència ho permet.

Detall fotogràfic d'un llibre enquadernat amb costura i cola.
El tipus d’enquadernació és una de les decisions que s’han de preveure abans de produir un catàleg. Fotografia: Al12si, Wikimedia Commons.

Preparar bé el contingut també és dissenyar bé

Un catàleg clar comença molt abans d’escollir una tipografia. Comença quan sabem quina informació necessita el lector, d’on surt i com es mantindrà actualitzada.

La meva experiència en disseny i producció gràfica em fa donar importància a aquesta preparació. Si textos, fotografies i condicions de producció estan ben definits, podem dedicar el treball de disseny a fer que el contingut s’entengui i es consulti amb facilitat.


Lectures relacionades: Si vols aprofundir en la manera d’organitzar els continguts d’una publicació, pots llegir l’article sobre jerarquia visual, el de l’espai en blanc i el de composició gràfica.


No et perdis cap article

Subscriu-te al blog i rep per correu electrònic els nous articles sobre disseny gràfic, identitat visual i comunicació.

La subscripció és gratuïta i et pots donar de baixa quan vulguis. Consulta l’avís legal i política de privacitat.

Publicat per Oriol Bg

Diseñador gráfico

Descobriu-ne més des de Oriol Bargalló

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint