Una de les parts més complexes del disseny gràfic és, sens dubte, la composició. Es defineix com una distribució o disposició de tots els elements que inclourem en un disseny o composició, d’una forma perfecta i equilibrada. En aquest article explicaré una mica més detalladament aquest concepte.

Tècniques de composició

Per a dissenyar, primer s’han de triar tots els elements que hi apareixeran, després cal distribuir-los, per col·locar-los dins l’espai disponible. Els elements poden ser imatges, espais en blanc, etc. És molt important tenir en compte de quina forma situarem aquests elements dins la nostra composició perquè tinguin un equilibri formal i un pes igualat.

El pes d’un element, es determina no només per la seva grandària, que és força important, si no per la posició que ocupi respecte la resta d’elements. Per exemple, si volem fer destacar un element en concret, el col·locarem al centre.

La composició

En tota composició, els elements que se situen a la part dreta, posseeixen més pes visual, i ens transmeten una sensació d’avanç. En canvi els que es troben a la part esquerra, ens proporcionen una sensació de lleugeresa.

Això també s’observa, si ho apliquem a la part superior d’un document, posseeix major lleugeresa visual, mentre que els elements que col·loquem a la part inferior, ens transmetran major pes visual.

Les proporcions, la forma, la mida

Un dels formats més coneguts i utilitzats és el DINA-4, que és una proporció que unifica els documents que utilitzem per a facilitar la seva reproducció.

També hi ha les formes: les angulars i allargades amplien el camp de visió, mentre que formes angulars curtes, ens transmeten la sensació de timidesa i humilitat.

Les formes simples i regulars són les que es perceben i recorden amb més facilitat. Les formes simètriques, al món de la natura, son un exemple de l’ordre geomètric que regeix la formació de les seves estructures.

La mida d’un element, en relació a la resta, també pot modificar-ne la nostra percepció. Les formes grans, amples o altes, es perceben com a fortes, però les més petites, fines o curtes, simbolitzen la feblesa i delicadesa.

L’escala

Diem que hi ha una escala quan es dóna una relació matemàtica (proporció) entre les dimensions de diferents elements. Una escala, per tant, es pot representar mitjançant un nombre o una fórmula.

L’escala normalment s’usa en cartografia, plànols, mapes… per a poder representar una mesura proporcional a la mida real (per exemple, una escala 1:10). Aquest concepte fa referència al fet que, per a realitzar el plànol, s’ha aplicat un factor de reducció determinat (en aquest cas, dividit per deu), per a dibuixar-lo en un lloc més petit sense que perdi les proporcions.

Al disseny gràfic, les propietats dels elements visuals són relatives, depenen de la resta d’elements presents en la composició. En aquest cas, l’escala fa referència a la relació entre les mides i altres característiques de les peces que formen el disseny.

Aquestes altres característiques determinen l’aspecte de l’element, per exemple, si s’usen colors més vius, foscos o contrastats, la “presència” o sensació visual de la seva mida resulta més gran que la d’altres elements més pàl·lids, clars o difuminats.

La proporció relativa entre elements ha de ser equilibrada, usant una escala correcta. En una composició gràfica l’escala es fa servir tant per a distribuir l’espai com per equilibrar les proporcions dels elements.

La proporció àuria

La raó o secció àuria és una proporció entre mesures. Es és la raó entre dos segments que compleixen la condició que la raó entre la suma d’aquests dos segments i el segment major és la mateixa raó que hi ha entre el segment major i el segment menor. Dit en altres paraules, la suma dels dos segments és al segment major com el segment major és al segment menor.

Aquesta proporció o manera de seleccionar proporcionalment una línia es diu proporció àuria, s’adopta com a símbol de la secció àuria, i la representació en números d’aquesta relació de mides es diu nombre d’or = 1,618.

Al llarg de la història de les arts visuals han sorgit diferents teories sobre la composició. Plató deia que és impossible combinar bé dues coses sense una tercera, cal una relació entre elles que les uneixi, el millor lligam per a aquesta relació és el tot. La suma de les parts és la més perfecta relació de proporció.

Vitruvi, important arquitecte romà, accepta el mateix principi però diu que la simetria consisteix en l’acord de mesures entre els diversos elements de l’obra i d’aquests amb el conjunt. Va inventar una fórmula matemàtica, per la divisió de l’espai dins d’un dibuix, coneguda com la secció àuria, i es basava en una proporció donada entre els costats més llargs i els més curts d’un rectangle.

Dit això, i segons Vitruvi, s’analitza que al crear una composició, si col·loquem els elements principals del disseny en una de les línies que divideixen la secció àuria, s’aconsegueix l’equilibri entre aquests elements i la resta de el disseny.

L’equilibri en una composició

Cada forma o figura representanda sobre un paper es comporta com un pes, un pes visual, perquè exerceix una força òptica.

Els elements de la nostra composició gràfica poden ser imaginats com els pesos d’una balança. Una composició es troba en equilibri si els pesos dels diferents elements que la formen es compensen entre si.

Aquest criteri s’aplica principalment al disseny global, és a dir, a la disposició dels elements sobre la superfície de treball. Normalment es busca aquest equilibri, encara que en alguna ocasió es provoca un desequilibri intencionat per aconseguir uns resultats específics en el disseny.

En resum…

No existeix una composició perfecta. Cada composició dependrà del seu resultat final, per tot això, cal conèixer tots els aspectes i formes per obtenir un resultat amb un cert equilibri, que beneficiarà el resultat final del nostre disseny.

---