Una de les parts més complexes del disseny gràfic és, sens dubte, la composició. Es defineix com una distribució o disposició de tots els elements que inclourem en un disseny o composició, d’una forma perfecta i equilibrada. En aquest article explicaré una mica més detalladament aquest concepte.
Técnicas de composición
Para diseñar, primero se han de elegir todos los elementos que aparecerán, después hay que distribuirlos, para colocarlos dentro del espacio disponible. Los elementos pueden ser imágenes, espacios en blanco, etc. Es muy importante tener en cuenta de qué forma situaremos estos elementos dentro de nuestra composición para que tengan un equilibrio formal y un peso igualado.
El peso de un elemento, se determina no solo por su tamaño, que es bastante importante, sino por la posición que ocupa respecto al resto de elementos. Por ejemplo, si queremos hacer destacar un elemento en concreto, lo colocaremos al centro.
La composición
En toda composición, los elementos que se sitúan en la parte derecha, poseen más peso visual, y nos transmiten una sensación de avance. En cambio, los que se encuentran en la parte izquierda, nos proporcionan una sensación de ligereza.
Esto también se observa, si lo aplicamos a la parte superior de un documento, posee mayor ligereza visual, mientras que los elementos que coloquemos en la parte inferior, nos transmitirán mayor peso visual.
Las proporciones, la forma, el tamaño
Uno de los formatos más conocidos y utilizados es el DINA-4, que es una proporción que unifica los documentos que hacemos servir para facilitar su reproducción.
També hi ha les formes: les angulars i allargades amplien el camp de visió, mentre que formes angulars curtes, ens transmeten la sensació de timidesa i humilitat.
Les formes simples i regulars són les que es perceben i recorden amb més facilitat. Les formes simètriques, al món de la natura, són un exemple de l’ordre geomètric que regeix la formació de les seves estructures.
La mida d’un element, en relació amb la resta, també pot modificar la nostra percepció. Les formes grans, amples o altes, es perceben com a fortes, però les més petites, fines o curtes, simbolitzen la feblesa i delicadesa.
L’escala
Decimos que hay una escala cuando se da una relación matemática (proporción) entre las dimensiones de diferentes elementos. Una escala, por tanto, se puede representar mediante un número o una fórmula.
L’escala normalment s’usa en cartografia, plànols, mapes… per a poder representar una mesura proporcional a la mida real (per exemple, una escala 1:10). Aquest concepte fa referència al fet que, per a realitzar el plànol, s’ha aplicat un factor de reducció determinat (en aquest cas, dividit per deu), per a dibuixar-lo en un lloc més petit sense que perdi les proporcions.
En el diseño gráfico, las propiedades de los elementos visuales son relativas, dependen de la resta de elementos presentes en la composición. En este caso, la escala hace referencia a la relación entre las medidas y otras características de las piezas que forman el diseño.
Aquestes altres característiques determinen l’aspecte de l’element, per exemple, si s’usen colors més vius, foscos o contrastats, la «presència» o sensació visual de la seva mida resulta més gran que la d’altres elements més pàl·lids, clars o difuminats.
La proporció relativa entre elements ha de ser equilibrada, usant una escala correcta. En una composició gràfica l’escala es fa servir tant per a distribuir l’espai com per equilibrar les proporcions dels elements.
La proporció àuria
La raó o secció àuria és una proporció entre mesures. És la raó entre dos segments que compleixen la condició que la raó entre la suma d’aquests dos segments i el segment major és la mateixa raó que hi ha entre el segment major i el segment menor. Dit en altres paraules, la suma dels dos segments és al segment major com el segment major és al segment menor.
Aquesta proporció o manera de seleccionar proporcionalment una línia es diu proporció àuria, s’adopta com a símbol de la secció àuria, i la representació en números d’aquesta relació de mides es diu nombre d’or = 1,618.
Al llarg de la història de les arts visuals han sorgit diferents teories sobre la composició. Plató deia que és impossible combinar bé dues coses sense una tercera, cal una relació entre elles que les uneixi, el millor lligam per a aquesta relació és el tot. La suma de les parts és la més perfecta relació de proporció.
Vitruvi, important arquitecte romà, accepta el mateix principi, però diu que la simetria consisteix en l’acord de mesures entre els diversos elements de l’obra i d’aquests amb el conjunt. Va inventar una fórmula matemàtica, per la divisió de l’espai dins d’un dibuix, coneguda com la secció àuria, i es basava en una proporció donada entre els costats més llargs i els més curts d’un rectangle.
Dit això, i segons Vitruvi, s’analitza que en crear una composició, si col·loquem els elements principals del disseny en una de les línies que divideixen la secció àuria, s’aconsegueix l’equilibri entre aquests elements i la resta del disseny.
L’equilibri en una composició
Cada forma o figura representada sobre un paper es comporta com un pes, un pes visual, perquè exerceix una força òptica.
Los elementos de nuestra composición gráfica pueden ser imaginados como los pesos de una balanza. Una composición se encuentra en equilibrio si los pesos de los diferentes elementos que la forman se compensan entre sí.
Aquest criteri s’aplica principalment al disseny global, és a dir, a la disposició dels elements sobre la superfície de treball. Normalment, es busca aquest equilibri, encara que en alguna ocasió es provoca un desequilibri intencionat per aconseguir uns resultats específics en el disseny.
En resumen…
No existeix una composició perfecta. Cada composició dependrà del seu resultat final, per tot això, cal conèixer tots els aspectes i formes per obtenir un resultat amb un cert equilibri, que beneficiarà el resultat final del nostre disseny.
Lectura relacionada: La organización de los elementos también depende de los espacios que los separan. Lo explico con más detalle en el artículo sobre el espacio en blanco. Para profundizar en la manera en que una composición dirige la mirada y prioriza la información, también puedes consultar el artículo sobre la jerarquía visual.
No te pierdas ningún artículo
Suscríbete al blog y recibe por correo electrónico los nuevos artículos sobre diseño gráfico, identidad visual y comunicación.
La suscripción es gratuita y te puedes dar de baja cuando quieras. Consulta el aviso legal y política de privacidad;