Destacada

Intel·ligència Artificial

La intel·ligència artificial (IA) és la capacitat d’una màquina per adquirir coneixements i fer servir-los per resoldre problemes. És un camp de la informàtica que s’interessa per la creació d’algoritmes que permetin a les màquines treballar de manera intel·ligent. Aquestes màquines són capaces d’aprendre i s’adapten als canvis del seu entorn. L’objectiu de la intel·ligència artificial és aconseguir que les màquines executin tasques que normalment requeririen una intel·ligència humana.

Quan es va crear?

Va ser introduïda per primera vegada als anys 50, quan els científics van començar a investigar mètodes per fer que els ordinadors poguessin fer càlculs i prendre decisions com un ésser humà. Aquesta recerca va continuar fins als anys 70, quan es va desenvolupar una tecnologia més avançada per a l’aprenentatge automàtic i el processament de llenguatge natural.

La IA va ser inventada com a resposta a la necessitat de desenvolupar ordinadors amb capacitats similars a les de les persones. L’objectiu era construir sistemes informàtics que poguessin executar tasques que fins aleshores només havien estat possibles per a les persones. La IA és una àrea de recerca científica centrada en la comprensió dels mecanismes que subjacent a la intel·ligència humana i en el desenvolupament de tecnologies que imitin aquestes capacitats.

Com funciona?

La IA és un camp de la ciència que se centra en el desenvolupament d’algoritmes i programes informàtics que es comporten intel·ligentment. Els algoritmes s’utilitzen per fer prediccions, prendre decisions i resoldre problemes. Això es fa mitjançant l’aprenentatge automàtic, que s’utilitza perquè els algoritmes “aprenguin” a partir de dades. Això es pot fer a través de l’anàlisi estadística, l’aprenentatge profund i l’aprenentatge reforçat. Aquestes eines s’usen per desenvolupar algoritmes que es comportin de manera intel·ligent, com ara els robots autònoms o els sistemes de reconeixement de veu.

Quins usos pot tenir la IA?

Processament de llenguatge natural: La intel·ligència artificial s’utilitza per processar el llenguatge natural i proporcionar una major comprensió dels textos. Això permet que les màquines entenguin el llenguatge humà i es faci més fàcil la comunicació entre els humans i les màquines.
Processament d’imatges: La intel·ligència artificial s’usa per processar imatges. Les màquines aprenen a reconèixer patrons visuals i a reconèixer objectes en imatges. Això permet que les computadores puguin detectar rostres, llegir les lletres o fins i tot identificar imatges satèl·lit.
Reconeixement de veu: La intel·ligència artificial es fa servir per reconèixer la veu humana i entendre el que es diu. Això permet que les màquines puguin processar les paraules i actuar en conseqüència.
Processament de dades: La intel·ligència artificial s’utilitza per processar grans quantitats de dades i extreure informació útil. Això s’usa per fer prediccions i prendre decisions informades basades en les dades.
Anàlisi predictiva: La intel·ligència artificial s’empra per fer prediccions sobre el comportament futur a partir de les dades passades. Això permet que les empreses prenguin decisions informades basades en les seves dades històriques.

Aplicacions en el disseny gràfic

Les aplicacions d’aprenentatge automàtic s’estan utilitzant per dissenyar fonts i ajudar als dissenyadors a crear gràfics més realistes i sofisticats, però ténen altres aplicacions:

Reconeixement de patrons: La intel·ligència artificial pot ajudar els dissenyadors gràfics a identificar patrons en la informació visual per ajudar-los a prendre millors decisions de disseny.
Creació de gràfics: La intel·ligència artificial es pot utilitzar per generar gràfics personalitzats i visualitzacions de dades a partir de conjunts de dades massives.
Generació de contingut: La intel·ligència artificial pot ajudar els dissenyadors gràfics a generar contingut personalitzat per als seus projectes. Això inclou la generació d imatges, textos i altres elements visuals.
Anàlisi de tendències: Els algorismes d’intel·ligència artificial poden ajudar els dissenyadors gràfics a comprendre millor les tendències emergents en el disseny

Ús fraudulent de la IA

La Intel·ligència Artificial (IA) es una tecnologia emergent que està canviant el nostre món de forma significativa. Si bé aquesta tecnologia ens ha d’ajudar a resoldre problemes complexos i millorar la nostra qualitat de vida, també s’està convertint en una eina poderosa per als estafadors.

Una de les formes més comunes d’estafa a través de la IA és el ‘phishing‘, un intent d’obtenir informació personal o financera d’un usuari a través de correus electrònics o missatges de text falsos. Els estafadors utilitzen sovint la IA per crear missatges que semblen autèntics i que poden ser més convincents per a la víctima.

Un altre ús fraudulent de la IA és el ‘spamming‘, que és un intent d’enviar correus electrònics no desitjats amb publicitat o funcions malicioses. Els estafadors fan servir la IA per crear missatges publicitaris personalitzats que poden ser més convincents per als usuaris.

Una altra forma d’estafa que s’utilitza la IA és el ‘botnet‘, un grup de computadors connectats a una xarxa controlada per un hacker que pot realitzar tasques com el robatori de dades, l’esclavatge informàtic o l’enviament de correus electrònics de contingut brossa. Els botnets es fan servir per a objectius maliciosos, com ara el robatori d’informació personal o financera.

Finalment, la IA també s’utilitza per crear ‘deepfakes‘, o vídeos falsos que imiten perfectament les veus i els rostres d’altres persones. Els estafadors fan servir aquesta tecnologia per crear vídeos falsos que poden ser usats per a fins maliciosos, com ara l’assetjament o la difamació.

Quin és el futur de la intel·ligència artificial?

El futur de la intel·ligència artificial és molt prometedor i s’espera que avanci significativament en els anys vinents. S’espera que les tecnologies d’IA augmentin la productivitat, optimitzin els processos de treball i ajudin a millorar els serveis de salut, la seguretat alimentària i altres àrees. En els propers anys, es preveu que la IA s’utilitzi en robots industrials, vehicles autònoms, sistemes de recomanació i assistents virtuals. La IA també s’usarà per ajudar a resoldre problemes difícils, com la prevenció de la crisi climàtica i la descoberta de nous medicaments.

En conclusió, la Intel·ligència Artificial és una tecnologia que pot ser utilitzada per a fins beneficiosos. No obstant això, també s’està convertint en una eina poderosa per als estafadors, que fan servir aquesta tecnologia per a propòsits maliciosos. És important que els usuaris siguin conscients d’aquest risc i prenguin les mesures necessàries per protegir-se dels estafadors.

La prova de tot això és que tot aquest article ha estat redactat i il·lustrat íntegrament per una intel·ligència artificial.
Oriol Bg

El futur del disseny gràfic

El disseny gràfic és una disciplina creativa que ha experimentat una gran evolució en les últimes dècades, gràcies a les noves tecnologies i la digitalització. La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) està tenint un impacte significatiu en molts àmbits, i el disseny gràfic no és una excepció. En aquest article, analitzarem els possibles futurs del disseny gràfic amb la irrupció de la IA.

Com influirà la IA en el futur del disseny gràfic?

En primer lloc, és important destacar que la IA ja està sent utilitzada en molts aspectes del disseny gràfic. Per exemple, molts programes de disseny gràfic, com Adobe Photoshop o Illustrator, ja incorporen funcions de reconeixement d’imatges i de reconeixement de veu que permeten als usuaris treballar més ràpidament i eficientment. A més a més, la IA també està sent utilitzada per a la creació d’imatges i gràfics generatius, que poden ser utilitzats en publicitat, disseny web i en molts altres àmbits.

Tanmateix, la IA també està creant una certa preocupació en el món del disseny gràfic. Hi ha qui es pregunta si la IA pot arribar a substituir els dissenyadors humans. Malgrat això, la resposta és que la IA no pot substituir completament la creativitat i la intencionalitat dels dissenyadors humans. La IA pot ser una eina potent per als dissenyadors, però sempre serà necessària la capacitat humana de comprendre la necessitat de cada projecte i crear un disseny que satisfaci les necessitats específiques de cada client.

A més, la IA també està fent possible noves formes de col·laboració en el disseny gràfic. Amb l’ús de la IA, els dissenyadors poden treballar més ràpidament i eficientment, i potser fins i tot compartir la seva feina amb altres dissenyadors en temps real. Això pot permetre als dissenyadors crear col·laborativament projectes més grans i més complexos que no serien possibles de crear per un sol dissenyador.

Quins són els possibles futurs del disseny gràfic amb la irrupció de la IA?

Un dels futurs més evidents és la creació de més programes de disseny gràfic que incorporen funcions de IA. Això farà possible que els dissenyadors treballin més ràpidament i amb més precisió, i que puguin crear projectes més complexos en menys temps.

Un altre possible futur del disseny gràfic amb la IA és la creació d’imatges i gràfics generatius cada vegada més sofisticats. La IA ja és capaç de crear imatges i gràfics amb una gran varietat de detalls i amb una gran varietat de colors, i això només anirà augmentant en el futur. Això farà possible que els dissenyadors puguin crear més ràpidament gràfics i imatges d’alta qualitat, reduint el temps i els costos de producció.

Tanmateix, també hi ha alguns possibles efectes negatius de la IA en el disseny gràfic. Per exemple, la IA podria portar a la uniformització dels dissenys, ja que molts programes de disseny gràfic podrien acabar generant dissenys similars. Això podria portar a una manca de creativitat i originalitat en el disseny gràfic.

D’altra banda, també és possible que la IA pugui ajudar a resoldre problemes específics del disseny gràfic. Per exemple, la IA podria ser utilitzada per a la creació de dissenys que siguin més accessibles per a persones amb discapacitats visuals o auditives. La IA també podria ser utilitzada per a la creació de dissenys que siguin més sostenibles, reduint l’impacte ambiental de la producció de materials de disseny.

En resum…

La irrupció de la IA està tenint un impacte significatiu en el disseny gràfic, i és probable que continuï afectant el sector en els anys vinents. La IA pot ser una eina poderosa per als dissenyadors, ajudant-los a treballar més ràpidament i eficientment, i permetent-los crear projectes més complexos en menys temps.

Tanmateix, també hi ha possibles efectes negatius de la IA en el disseny gràfic, com la uniformització dels dissenys. Per tant, és important que els dissenyadors utilitzin la IA de manera conscient i intencionada, combinant la seva creativitat i intuïció amb les capacitats de la IA per a crear projectes de disseny de gran qualitat.

¿Són art les imatges generades amb IA?

La intel·ligència artificial (IA) ha avançat significativament les darreres dècades, i un dels seus camps d’aplicació és la generació d’imatges. Amb l’ajuda d’algoritmes i tècniques d’aprenentatge automàtic, la IA és capaç de crear imatges que són impressionants visualment i sovint difícils de distingir de les creades per humans.

Tot i això, sorgeix la pregunta de si aquestes imatges generades per la IA han de ser considerades art. En aquest article, analitzarem aquesta qüestió des de diferents perspectives per arribar a una conclusió.

¿Què es pot considerar art?

En primer lloc, és important entendre que l’art no és una cosa que es defineix per un conjunt fix de característiques, és un concepte subjectiu que varia segons la cultura, el context i l’època. Amb això, podem analitzar si les imatges generades per la IA compleixen alguns dels criteris tradicionals utilitzats per definir l’art.

Criteris per a definir l’art

Una de les característiques que sol associar-se amb l’art és l’originalitat. Sovint, es considera que l’art és gestat per un individu, i que reflecteix la seva personalitat i la seva visió del món. Tot i això, les imatges generades per la IA són generades per un algorisme, i no tenen un “autor” en el sentit tradicional. A més, aquestes imatges són produïdes mitjançant un procés automatitzat i no reflecteixen necessàriament la visió del món de cap individu en particular. Això podria ser vist com un argument en contra de considerar les imatges generades per la IA com a art.

Una altra característica que sol associar-se amb l’art és l’expressivitat. L’art és sovint emprat per comunicar emocions, idees i conceptes. En aquest sentit, les imatges generades per la IA poden ser molt expressives, ja que poden transmetre una gran varietat de sensacions i d’estats d’ànim. Tot i això, alguns podrien argumentar que aquesta expressió és el resultat d’una mera programació i no d’una personalitat, per la qual cosa no s’hauria de considerar art.

D’altra banda, alguns argumenten que considerar que l’art ha de ser creat només per humans és reduccionista, i que la IA té el potencial d’expandir el camp de l’art en noves direccions i generar noves formes d’expressió que no podrien haver estat concebudes per humans.

En resum…

La qüestió de si les imatges generades per la IA han de ser considerades com a art és complexa i subjecta a interpretacions. D’una banda, les imatges generades per la IA no tenen originalitat i autoria en el sentit tradicional, però de l’altra, poden ser altament expressives i tenir un gran impacte estètic. A més, argumentar que l’art ha de ser produït exclusivament per humans, podria limitar la possibilitat de la IA d’expandir el camp de l’art i generar noves formes d’expressió.

En última instància, crec que hem de ser oberts a la idea que l’art es pot generar amb diversos mitjans, fins i tot mitjançant la tecnologia. I en el cas de les imatges generades per IA, si aconsegueixen connectar-nos emocionalment i estèticament amb elles, al final, això és el que importa.

És important assenyalar que l’art sempre ha evolucionat amb la tecnologia i és probable que aquesta tendència continuï en el futur. Aleshores, és probable que vegem un canvi en la manera com pensem sobre l’art i la creativitat a mesura que la IA i altres tecnologies continuïn desenvolupant-se.

El “rebranding”

El “rebranding” (redisseny) és una de les decisions més complicades que pot tenir una empresa, és molt costós i no sempre pot sortir bé. Renovar la marca, refrescar-ne la imatge, adaptar-se als nous temps i a l’evolució del negoci, en definitiva, es tracta de canviar el que no funciona o el que funciona però podria funcionar millor.

Què és el “rebranding”

El “rebranding” es defineix com el conjunt d’accions que, mitjançant el canvi de nom, logotip, tipografia, disseny, missatges publicitaris o la combinació dels anteriors, busca canviar l’opinió de clients i inversors d’una marca ja establerta.

Gairebé totes les marques van actualitzant la seva imatge poc a poc al llarg de la seva vida, algunes amb un canvi més pronunciat i d’altres menys. L’objectiu sempre és canviar la percepció de la seva marca, buscant una diferenciació dels seus competidors que, al mateix temps, sigui rellevant per a la seva audiència i, sobretot, creïble.

Exemple de “rebranding” de marca

Quan es fa el “rebranding” de la marca

El “rebranding” és pura estratègia, quan es modifica una marca, l’objectiu que es persegueix és canviar el seu posicionament, o bé perquè la marca ha canviat, o bé perquè el posicionament que perseguien no s’ha aconseguit. Els motius pels quals es fa un “rebranding” són:

Diferenciar-se dels competidors
Eliminar la mala imatge
Pèrdua de quota de mercat
Mantenir la rellevància
Causes inesperades

1. Diferenciació dels Competidors

La teva marca pot pertànyer a un mercat on les empreses amb prou feines es diferenciïn les unes dels altres. En aquest cas, és bona idea trobar un posicionament que ajudi a la teva empresa a ser percebuda com diferent: perquè protegeix el medi ambient, perquè innova més, perquè té millor disseny… La proposta ha de basar-se en una diferència que interessi al teu client objectiu.

"Rebranding" d'Instagram — “Rebranding” d’Instagram

2. Eliminar la mala imatge

Quan una empresa ha fet alguna cosa malament durant molt de temps, és normal que tingui una imatge negativa i es devaluï el valor de la marca. És recomanable que el canvi de marca vingui donat per un canvi en l’estratègia empresarial. De res serveix canviar la imatge si no l’acompanya un canvi substancial en el seu comportament. És el cas de l’últim “rebranding” de l’empresa McDonald’s.

Cronologia dels "rebrandings" de McDonald's — Cronologia dels “rebrandings” de McDonald’s

3. Pèrdua de quota de mercat

Davant d’una pèrdua important de quota de mercat, les marques solen reaccionar replantejant la seva estratègia de branding per arribar d’una manera significativa a la seva audiència i millorar la diferenciació amb els seus competidors.

Un exemple és la tornada d’Steve Jobs a Apple, el 1997. La marca va canviar de “Apple Computer” a “Apple” perquè això li permetia vendre altres productes a banda dels ordinadors, com l’iPod o l’iPhone, i seguir la línia de “Think Different” per a descriure el target al què volien arribar.

Cronologia dels "rebrandings" d'Apple — Cronologia dels “rebrandings” d’Apple

4. Mantenir la rellevància

Empreses que tenen un bon posicionament entre els clients de tota la vida, però que no acaben d’arribar a nous segments. Per exemple, quan una marca s’expandeix a altres països i el seu nom, o té connotacions negatives, o bé s’associa a altres productes.

"Rebranding" de MasterCard — “Rebranding” de MasterCard

5. Causes inesperades

Com una crisi mundial, fallida o canvis radicals en el mercat que obliguen a la companyia a replantejar-se un canvi organitzatiu, que acostuma a venir acompanyat d’una nova estratègia de personalització.

"Rebranding" amb canvi de nom de Don Limpio — “Rebranding” amb canvi de nom de Don Limpio

En resum…

El “rebranding” no és només un canvi d’imatge. La imatge ha de ser el reflex d’un canvi en la filosofia o una nova forma de fer les coses. Canviar el logotip perquè sí, sense cap raó pot portar més problemes que beneficis.

La composició al disseny gràfic

Una de les parts més complexes del disseny gràfic és, sens dubte, la composició. Es defineix com una distribució o disposició de tots els elements que inclourem en un disseny o composició, d’una forma perfecta i equilibrada. En aquest article explicaré una mica més detalladament aquest concepte.

Tècniques de composició

Per a dissenyar, primer s’han de triar tots els elements que hi apareixeran, després cal distribuir-los, per col·locar-los dins l’espai disponible. Els elements poden ser imatges, espais en blanc, etc. És molt important tenir en compte de quina forma situarem aquests elements dins la nostra composició perquè tinguin un equilibri formal i un pes igualat.

El pes d’un element, es determina no només per la seva grandària, que és força important, si no per la posició que ocupi respecte la resta d’elements. Per exemple, si volem fer destacar un element en concret, el col·locarem al centre.

La composició

En tota composició, els elements que se situen a la part dreta, posseeixen més pes visual, i ens transmeten una sensació d’avanç. En canvi els que es troben a la part esquerra, ens proporcionen una sensació de lleugeresa.

Això també s’observa, si ho apliquem a la part superior d’un document, posseeix major lleugeresa visual, mentre que els elements que col·loquem a la part inferior, ens transmetran major pes visual.

Les proporcions, la forma, la mida

Un dels formats més coneguts i utilitzats és el DINA-4, que és una proporció que unifica els documents que utilitzem per a facilitar la seva reproducció.

També hi ha les formes: les angulars i allargades amplien el camp de visió, mentre que formes angulars curtes, ens transmeten la sensació de timidesa i humilitat.

Les formes simples i regulars són les que es perceben i recorden amb més facilitat. Les formes simètriques, al món de la natura, son un exemple de l’ordre geomètric que regeix la formació de les seves estructures.

Progressió de creixement fractal a la natura

La mida d’un element, en relació a la resta, també pot modificar-ne la nostra percepció. Les formes grans, amples o altes, es perceben com a fortes, però les més petites, fines o curtes, simbolitzen la feblesa i delicadesa.

L’escala

Diem que hi ha una escala quan es dóna una relació matemàtica (proporció) entre les dimensions de diferents elements. Una escala, per tant, es pot representar mitjançant un nombre o una fórmula.

L’escala normalment s’usa en cartografia, plànols, mapes… per a poder representar una mesura proporcional a la mida real (per exemple, una escala 1:10). Aquest concepte fa referència al fet que, per a realitzar el plànol, s’ha aplicat un factor de reducció determinat (en aquest cas, dividit per deu), per a dibuixar-lo en un lloc més petit sense que perdi les proporcions.

Al disseny gràfic, les propietats dels elements visuals són relatives, depenen de la resta d’elements presents en la composició. En aquest cas, l’escala fa referència a la relació entre les mides i altres característiques de les peces que formen el disseny.

Aquestes altres característiques determinen l’aspecte de l’element, per exemple, si s’usen colors més vius, foscos o contrastats, la “presència” o sensació visual de la seva mida resulta més gran que la d’altres elements més pàl·lids, clars o difuminats.

La proporció relativa entre elements ha de ser equilibrada, usant una escala correcta. En una composició gràfica l’escala es fa servir tant per a distribuir l’espai com per equilibrar les proporcions dels elements.

Mostra la proporció entre les dimensions dels elements que componen el logotip.

La proporció àuria

La raó o secció àuria és una proporció entre mesures. Es és la raó entre dos segments que compleixen la condició que la raó entre la suma d’aquests dos segments i el segment major és la mateixa raó que hi ha entre el segment major i el segment menor. Dit en altres paraules, la suma dels dos segments és al segment major com el segment major és al segment menor.

Aquesta proporció o manera de seleccionar proporcionalment una línia es diu proporció àuria, s’adopta com a símbol de la secció àuria, i la representació en números d’aquesta relació de mides es diu nombre d’or = 1,618.

Al llarg de la història de les arts visuals han sorgit diferents teories sobre la composició. Plató deia que és impossible combinar bé dues coses sense una tercera, cal una relació entre elles que les uneixi, el millor lligam per a aquesta relació és el tot. La suma de les parts és la més perfecta relació de proporció.

Vitruvi, important arquitecte romà, accepta el mateix principi però diu que la simetria consisteix en l’acord de mesures entre els diversos elements de l’obra i d’aquests amb el conjunt. Va inventar una fórmula matemàtica, per la divisió de l’espai dins d’un dibuix, coneguda com la secció àuria, i es basava en una proporció donada entre els costats més llargs i els més curts d’un rectangle.

L'home de Vitruvi, de Leonardo Da Vinci, es un estudi de la proporció del cos humà — L’home de Vitruvi, de Leonardo Da Vinci, es un estudi de la proporció del cos humà

Dit això, i segons Vitruvi, s’analitza que al crear una composició, si col·loquem els elements principals del disseny en una de les línies que divideixen la secció àuria, s’aconsegueix l’equilibri entre aquests elements i la resta de el disseny.

L’equilibri en una composició

Cada forma o figura representanda sobre un paper es comporta com un pes, un pes visual, perquè exerceix una força òptica.

Els elements de la nostra composició gràfica poden ser imaginats com els pesos d’una balança. Una composició es troba en equilibri si els pesos dels diferents elements que la formen es compensen entre si.

Aquest criteri s’aplica principalment al disseny global, és a dir, a la disposició dels elements sobre la superfície de treball. Normalment es busca aquest equilibri, encara que en alguna ocasió es provoca un desequilibri intencionat per aconseguir uns resultats específics en el disseny.

En resum…

No existeix una composició perfecta. Cada composició dependrà del seu resultat final, per tot això, cal conèixer tots els aspectes i formes per obtenir un resultat amb un cert equilibri, que beneficiarà el resultat final del nostre disseny.

La importància del color per al disseny gràfic

Els colors produeixen diferents emocions i influeixen de manera decisiva en la nostra percepció de la realitat. Colors primaris i secundaris, amb les seves infinites combinacions entre si i amb un determinat tipus de lletra, tenen el poder de transmetre un missatge o emoció concreta, així com definir completament la personalitat de l’empresa. Per això, no és recomanable obviar ni menystenir la decisió d’un dissenyador d’emprar un color específic a l’hora de crear la identitat corporativa i imatge d’una marca.

Existeixen estudis sobre la psicologia del color, és a dir, de quina manera els colors comuniquen i transmeten emocions a l’espectador o client. Per exemple, l’artista Josef Albers, al 1963 va demostrar que el nostre ull mai percep un color com realment és. Això suposa un fet a tenir en compte, ja que un color pot ser percebut de diferent manera depenent del color amb el que faci contrast. Per això és important que es realitzin diferents estudis de color, que es provin diferents combinacions fins a trobar aquella que realment funcioni.

Els colors més utilitzats per als dissenys

Diverses investigacions han aprofundit en quines són les emocions lligades a cada color, i quins són els més apreciats i utilitzats pels dissenyadors. Les conclusions afirmen que els colors preferits són el blau, el verd, el vermell, el groc i el negre, davant el marró, rosa, gris, violeta i taronja, que són menys preuats.

Blau

El color blau és el més utilitzat per les empreses. Evoca profunditat, serietat, confiança i solemnitat. Ha estat utilitzat per marques com Pepsi, HP, i xarxes socials com Skype, Flickr, Twitter i Facebook. Segons estudis de professionals de l’màrqueting, és un color idoni per a productes de neteja, línies aèries i aeroports, per representar l’aigua i el cel. De fet, la NASA també utilitza aquest color en el seu emblema.

Verd

El verd és un color tranquil i afable, i representa aspectes com l’esperança, la salut i la pau. Ha estat utilitzat per grans marques com Starbucks, XBOX, Whole Foods, Tropicana, Spotify, i Android.

Vermell

El vermell és un color passional, intens, excitant, agressiu, i evoca valors com la vitalitat i la fortalesa. Algunes marques famoses que han emprat aquest color són Coca Cola, Ferrari i Levi ‘s.

Groc

El groc és un color lluminós i càlid, i reflecteix qualitats com l’optimisme i la claredat. National Geographic, Nikon, Subway, IKEA i McDonald’s són només algunes entitats que van optar per incloure’l al seu logo com a color principal.

Taronja

El taronja és dinàmic i radiant, transmet una sensació amigable, de confidència. Alguns exemples del seu ús són els logos de Nickelodeon (cadena televisiva de programació infantil, a la que li proporciona aquest toc proper i amistós), VLC, Fanta, Amazon, i Blogger, entre altres.

Morat

El morat és un color que reflecteix la creativitat en estat pur, així com la imaginació i la saviesa. És el color principal d’empreses com Yahoo, SyFy, Hallmark, i Taco Bell.

Gris

El gris estableix l’equilibri entre el blanc i el negre, donant un aspecte de solemnitat, neutralitat i calma. Apple, després de diversos canvis en el seu logo, va utilitzar aquest color per al seu últim disseny. Altres marques que fan ús de l’gris són Wikipedia, i Honda.

Negre

El blanc i negre solen utilitzar-se en conjunt, transmetent una sensació de serietat similar a l’gris. Són els colors utilitzats per empreses com Cartoon Network, Puma, Nike, i Herald Tribune.

En resum…

Com es pot veure, el color té un paper decisiu en la manera en què percebem la realitat. Les diferents combinacions de colors i el seu joc amb la tipografia poden donar com a resultat una gran varietat de dissenys amb diferents interpretacions. És tasca del dissenyador, en col·laboració conjunta amb l’empresa, trobar la connexió perfecta de lletra, forma i color, donant com a resultat la imatge i missatge que pretén transmetre la marca.

Set característiques d’un bon logotip

El logotip és una part fonamental de la identitat visual d’una marca, per això et presento set característiques que tot bon logotip ha de complir:

Simplicitat
Representativitat
Escalabilitat
Pregnància
Originalitat
Durabilitat
Rellevància

Tot i que aquests són principis aplicables de manera general, res és absolut… el millor logotip no és el que es dissenya seguint principis rígids ni receptes, sinó el que es crea tenint en compte les característiques i condicions pròpies de cada cas.

Característiques d’un bon logotip

Dit això, anem a veure quins són aquests principis que han de complir (i compleixen generalment) els millors logos.

1. Simplicitat

El logotip és un identificador gràfic de la marca (concepte abstracte). Un logo no és una imatge que hagi de descriure cada aspecte del teu negoci, ni és una il·lustració detallada de tot el que fa, ni ha de representar literalment tots els conceptes que hi ha al darrere.

El logotip de FedEx és un dels exemples clàssics de bon disseny, i amb raó. La combinació de colors comunica dinamisme i crida l’atenció, la tipografia és moderna, corporativa i fiable, i la fletxa oculta entre la “E” i la “x” li dóna un factor sorpresa alhora que transmet moviment i precisió.

Tot el que no ajudi a la comunicació d’un missatge, crea soroll, interferència … i si en una cosa tan concentrada com un logotip tenim massa informació que processar i interpretar, ens crearà soroll. En el disseny de logotips (i en el disseny en general) la majoria de les vegades, menys és més.

D’altra banda, els logos senzills, sense elements innecessaris són més fàcils de recordar i això, com veuràs més endavant, és vital per a un bon logotip.

I fixa’t que quan parlo de carregar a un logotip no parlo només de la part de les il·lustracions o figures que l’acompanyen. També em refereixo al fet que el text del logo no estigui recarregat, al fet que no tingui tots els colors de l’arc de sant Martí i algun altre que inventem pel camí, a evitar els degradats de colors (a mi m’encanten els degradats, però en un logo moltes vegades no queden bé, així que cal anar amb compte amb això), i a combinar tipografies que no van bé juntes.

2. Representativitat

Un logotip ha de ser la síntesi d’una marca, però no necessàriament del que fa , sinó de la seva essència, de la seva personalitat. I si no, què té a veure una poma mossegada amb tecnologia, o una sirena amb cafè … res. En canvi, sí que tenen a veure amb l’experiència i la personalitat d’aquestes marques.

Això és al que em refereixo amb que un bon logotip ha de ser representatiu … ha de ser fidel a la personalitat i a la identitat de la marca que representa. Un logotip que no identifiqui una marca amb la seva essència, l’està identificant amb una altra cosa … i això no ha de passar!

Per això és que cal posar-li tant anàlisi i cura a dissenyar un bon logotip, i no s’ha d’escollir per capricis o gustos que no tenen res (o poc) a veure amb l’essència de la marca.

La sirena de Starbucks és el principal identificador gràfic de l’empresa, i està íntimament lligada a la seva història i la seva essència: el nom Starbucks prové de la novel·la Moby Dick, l’empresa és originària d’una ciutat portuària (Seattle) i el cafè viatja llargues distàncies per mar per arribar al seu destí.

3. Escalabilitat

Aquesta característica també està estretament relacionada amb la senzillesa, i és que un logotip ha de ser reproduïble a diferents escales: des de la mida d’un cartell a l’entrada d’una botiga, o fins i tot en una targeta de presentació, o en una memòria flaix que es lliuri com a regal corporatiu.

I no ha de perdre llegibilitat. Quan s’imprimeixi a petita escala, no ha de ser una taca gairebé illegible, no… s’ha de poder veure bé i ser reconeixible encara que estigui en format mini.

I això és una cosa que en els logotips recarregats, amb adorns, o amb tipografies cal·ligràfiques de mala qualitat (tant de moda últimament) senzillament no s’aconsegueix.

Això no vol dir que no es puguin dissenyar logotips amb tipografies cal·ligràfiques ni molt menys. Però cal escollir molt bé les tipografies (o dissenyar-la molt bé en el cas que sigui feta a mida) i tenir en compte el rendiment i llegibilitat d’aquest logotip en diferents escales. De vegades, cal dissenyar també variacions d’aquest logo per utilitzar a diferents mides.

Tornant a l’exemple d’Apple … saps per què el dissenyador de la poma d’Apple la va fer amb una mossegada? Segons explica ell mateix la mossegada “hi és per qüestió d’escala, perquè quan el logotip estigués petit es seguís identificant amb una poma i no amb una cirera.“

4. Pregnància

La pregnància no és altra cosa que la capacitat d’una forma visual per captar l’atenció i ser recordada. És un concepte que s’utilitza molt en l’àmbit del diseny, però el que vol dir és que, un bon logotip ha de ser memorable. Ha de deixar una marca en la memòria del que ho vegi, s’ha de poder recordar fàcilment.

I això, és difícil d’aconseguir amb un logotip molt recarregat, perquè hi ha massa elements per a recordar després. Un cop més, la senzillesa és vital per a un bon logotip.

Per descomptat, aquesta impressió memorable no s’aconsegueix únicament amb la senzillesa en el disseny, sinó també amb l’enginy, amb l’espurna, amb l’humor, o amb una picada d’ullet a l’audiència de la marca.

Carrefour és un logotip representatiu del seu país d’origen (França) i del que significa (intersecció). Un cop veus la inicial de la marca i les fletxes que s’amaguen entre les seves formes, es fa difícil d’oblidar.

5. Originalitat

En aquest món en què ja tot (o gairebé) està inventat, realment és molt difícil crear una cosa absolutament única… Quan parlem d’originalitat en el disseny d’un logotip ens referim al fet que ha de ser diferent i singular dins del seu sector.

Si tens un negoci de fotografia i el teu logo inclou una càmera fotogràfica, no et diferenciaràs molt… o si ets fotògraf de bodes i en comptes d’una càmera tens un ram de flors… tampoc. Només mira al teu voltant i veuràs que aquests logotips són molt comuns a la indústria fotogràfica.

I això, en realitat, és un avantatge. Per què? Doncs perquè et serà molt fàcil diferenciar-te amb qualsevol altra solució visual que trobis.

Unilever és una de les grans companyies de begudes, menjar, productes de neteja i de cura i higiene personal (segurament tens la casa plena dels seus productes sense saber-ho). Produeixen una gran quantitat de productes i els han volgut reflectir tots al seu logotip.

6. Durabilitat

Si cada quatre o cinc anys has d’anar canviant el teu logo perquè es veu “vell”, tens un problema. No només perquè redissenyar-lo et costarà temps i diners, sinó perquè confondràs a la teva audiència.

Això és el que passa quan es prenen certes decisions en el disseny sense tenir en compte la funció, sinó perquè està “de moda”. La moda l’has de tenir en compte i pots utilitzar-la sempre que sigui convenient, però sense passar-te. Un logotip ha de ser vigent quan s’acabi l’última moda.

El disseny d’un logotip ha de respondre a raons justificades… potser la variant que millor funciona o més potent no és la que més t’agrada, però cal aprendre a tenir ull crític i prendre decisions racionalment i no només per qüestions de gust. Cal trobar un equilibri entre gust, moda, i racionalitat.

Quan fa que veus el mateix logo de Coca-Cola? D’això es tracta.

7. Rellevància

Si el disseny de la marca s’ha de fer tenint en compte la audiència, per què amb el logotip hauria de ser diferent? És vital saber a qui et dirigeixes, per a poder dissenyar bé el logotip amb el qual et presentaràs, i amb el qual t’identificaran.

A més, també és important conèixer els codis i les convencions del sector, per tal d’evitar que un logo d’una pastisseria s’associï amb una empresa d’assegurances, per exemple.

D’altra banda, quan es dissenya un logotip cal tenir en compte on ha d’estar la major part de el temps, o quin format és el més important. Per exemple, fa temps, l’identificador de Johnnie Walker es va redissenyar i se li va donar un look més simplificat i modern…

Redisseny i rectificació del dandy de Johnnie Walker

Per a prendre aquesta decisió no es va tenir en compte el públic i els valors que s’associaven a la marca, ni que a les etiquetes de les ampolles hi quedava molt millor un disseny una mica més elaborat… Així el van sotmetre a un re-redisseny poc temps després, reprenent la imatge original de la marca, amb un treball d’il·lustració extraordinari per combinar detall amb simplicitat.

En resum…

Tot i que el disseny de logotips no és una ciència exacta i cal considerar sempre cada cas particular, hi ha diversos factors que cal tenir en compte. Això no vol dir que un bon logo hagi de tenir necessàriament les set característiques que t’explico, però és útil no perdre-les de vista i adaptar-les a les necessitats de cada projecte per tal d’aconseguir el millor resultat possible.